William Shockley

William Shockley
	; (1975)
Nom original	(en) William Bradford Shockley
Biografia
Naixement	13 febrer 1910 ; Londres
Mort	12 agost 1989 (79 anys); Stanford (Califòrnia)
Causa de mort	Causes naturals (Càncer de pròstata )
Sepultura	Alta Mesa Memorial Park ; Palo Alto
Dades personals
Religió	Ateisme
Formació	Institut Tecnològic de Califòrnia - Graduat en Ciències (–1932); Institut de Tecnologia de Massachusetts - Philosophiæ doctor (–1936)
Director de tesi	John C. Slater
Activitat
Camp de treball	Física de semiconductors
Ocupació	físic, inventor, professor d'universitat
Ocupador	Bell Labs ; Universitat de Stanford ; Laboratori Shockley Semiconductor
Partit	Partit Republicà dels Estats Units
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (1951–); Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; American Physical Society
Família
Cònjuge	Jean Bailey ; Emmy Lanning
Pare	William Hillman Shockley (en)
Cronologia
15 octubre 1969	Shockley incident (en)
	Premis (1980) Medalla d'Honor del IEEE; (1974) National Inventors Hall of Fame; (1963) Medalla Holey; (1963) Medalla Wilhelm Exner; (1956) Premi Nobel de Física; (1953) Premi Comstock de Física; (1953) premi Oliver E. Buckley; (1952) Premi commemoratiu IEEE Morris N. Liebmann; membre de l'American Physical Society; Persona de l'Any de la Revista Time ;

William Bradford Shockley (13 de febrer de 1910, Londres, Anglaterra - 12 d'agost de 1989, Stanford (Califòrnia), EUA) fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1956. Juntament amb John Bardeen i Walter Houser Brattain, obtingué el Premi Nobel de Física el 1956 per les seves investigacions sobre semiconductors i l'invent del transistor de contacte.

El 1955, Shockley va abandonar els laboratoris Bell i va tornar a la seva ciutat natal, Palo Alto, Califòrnia, a les proximitats de la Universitat de Stanford, per crear la seva pròpia empresa, Shockley Semiconductors Laboratory, amb el suport econòmic d'Arnold Beckman, de Beckman Instruments. Comptant amb la influència del seu prestigi i el suport econòmic de Beckman Instruments va intentar convèncer diversos dels seus companys de treball de Bell que s'unissin a ell a la nova empresa; cap va voler. Per tant, va començar a rebuscar a les universitats els estudiants més destacats per formar amb ells l'empresa. Però, atès el seu estil empresarial, vuit dels investigadors van abandonar la companyia el 1957 per formar l'empresa Fairchild Semiconductor. Entre ells hi havia Robert Noyce i Gordon Moore que més tard crearien Intel. Entre les seves publicacions destaca «Electrons i buits al semiconductor», obra publicada el 1950.